La necessitat aguditza l'enginy. Bastant hi ha d'això quan, en època de fort creixement de l'atur, proliferen els projectes d'autoocupació
Fer-se autònom és, per a molts de qui ingressen en l'atur, una opció en temps de crisi. És una forma de generar ingressos quan no es troba treball, però també una opció de risc. Perquè l'essència d'emprendre és arriscar, i no sempre tots qui es fiquen en això són conscients de la seva magnitud. En aquest nombre del nostre suplement ‘Economia i Negocis’ analitzem el fenomen dels projectes d'empresa que van néixer arran d'una situació d'atur. Ho fem en un context d'alça de l'atur, on el Govern acaba d'incrementar fins al 60% la quantitat màxima de la prestació d'atur que algú pot cobrar de cop amb la finalitat d'establir-se com treballador per compte propi.
Capitalitzar l'atur és una fórmula a l'abast de qualsevol que perdi el seu treball. Presumiblement anirà a més. Segons dades del Departament de Treball, el nombre d'expedients amb persones que van capitalitzar part de la seva prestació d'atur per a establir-se com treballadors per compte propi va augmentar a Catalunya en un 18,5% entre els anys 2006 i 2007, passant de 11.810 a 14.000. El percentatge podria ser molt més engruixat a la fi del present 2008, a tenor de les xifres d'atur, que en el Camp de Tarragona i Terres del Ebre acumulaven el passat mes d'agost un increment interanual del 40,96%.
Davant aquesta situació, sobra dir que emprendre per necessitat no és el mateix que fer-lo per vocació, encara que el resultat final pugui ser brillant en ambdós casos. Sovint, algú que munti un negoci per necessitat sofrirà molta més aversió al risc que un altre que ho faci creient fermament que allí hi ha una oportunitat de negoci inexplorada i amb potencial de creixement. Però la confiança no ha de ser confosa amb temeritat. Un projecte mal plantejat, amb un pla de negoci inexistent i un estudi de mercat fet a cop d'intuïció i ‘olfacte emprenedor abocarà, sense remissió, al fracàs. I això val per a tots. Per a l'emprenedor nat i per a aquell que només busca sobreviure.
Buscar ajuda –que la hi ha, i molta, i desinteressada en molts casos– no només és aconsellable, sinó necessari. Acudir a qualsevol de les institucions acreditades perquè assessorin a l'emprenedor en el seu pla de negoci i els primers passos administratius pot estalviar molts fracassos. S'està fent, i s'està fent bé. Però, després dels primers passos, vénen els segons. En la majoria dels casos, aquests passos es traduïxen en necessitat d'inversió. I és aquí on l'emprenedor, respongui al perfil que respongui, acostuma a estar molt sol. Poc crèdit privat, però poc també de públic. Potser seria un bon moment perquè les Administracions comencessin a concentrar-se en això. Almenys, mentre duri la tempesta.
|
|
|
La Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, us informa que el proper dijous 2 d’octubre de 2008, tindrà lloc l’acte Àgora per a directives, a la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona (C/ Pau Casals, 17) , entre les 16.00 i les 18.30 hores.
L’Àgora per a directives és un dels formats més sòlids i representatius endegats per la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball, pel que fa al desenvolupament d’accions per promoure l’accés de les dones per enfortir i consolidar els seus projectes empresarials.
La finalitat de l’acte és aconseguir la creació de xarxes de reciprocitat, afavorir la potenciació del lideratge i l’apoderament de les dones, i l’intercanvi d’experiències.
Per aquest motiu, volem convidar-vos-hi. Per confirmar l’assistència, us podeu posar en contacte amb la senyora Sílvia Hidalgo al telèfon 93 452 50 00 o a l’adreça electrònica
Aquesta adreça de correu electrònic està protegida dels spambots, necessiteu tenir el JavaScript habilitat per veure-la
|
El joven Bruce Wayne se propinó un soberano tortazo, a lo que su padre, lejos de regañarle, le dijo: "¿Y por qué nos caemos? Para aprender a levantarnos". De este fragmento de Batman Begins podemos obtener algunas reflexiones útiles en el entorno empresarial.
Primero. Castigar por los errores cometidos es una reacción legítima, pero no siempre efectiva: inhibe la iniciativa y destruye la creatividad. Como decía Lenny en Los Simpson, "todo el mundo puede equivocarse, por eso los lápices vienen con una goma en un extremo". Es inteligente asumir que errare humanum est. Lo importante es aprender de nuestras equivocaciones y así evitar que se repitan. No hay mejor camino al éxito que la rápida reflexión sobre el fracaso.
Segundo. La innovación en la empresa no es posible sin fomentar inteligentemente la cultura del error. Aprender de cada fallo es el método natural del ser humano y, por tanto, es recomendable integrarlo como un valor corporativo más. Solo arriesgándose, aún sabiendo que se puede fallar, se consiguen los mejores resultados. El conservadurismo, el ir sobre seguro, no suele conducirnos a grandes gestas. Sin atrevimiento ni riesgo, lo más probable es una recompensa mediocre.
Tercero. La humildad, la capacidad de reconocer los fallos y la voluntad de mejorar, es el ingrediente básico de la cultura del error. Nuestro ego no nos deja reconocer los errores y, con esta actitud, cerramos la puerta a la mejora. ¿Alguien cree que la bombilla se inventó a la primera? Edison, lejos de decir que se equivocó 999 veces antes de dar con el invento, afirmaba que ya sabía cómo no fabricar una bombilla de 999 formas. Excelente ejemplo de inteligencia, perseverancia, capacidad de trabajo y humildad.
Cuarto. La educación: difícilmente empresas y emprendedores puedan asimilar esta filosofía si no se ha fomentado durante todas las etapas de su desarrollo (escuelas y familias). No se puede poner en práctica de un día para otro. Debe ser enseñada y experimentada desde pequeños.
¿Qué hubiera sido de Gotham City si al joven Bruce no le hubieran enseñado a arriesgarse desde pequeño, no le hubieran premiado sus logros y animado a levantarse tras cada caída?.
|
 Els tres finalistes del concurs representaran Catalunya en el concurs del Premi al Millor Jove Creatiu del Món. El Premi fou entregat en el marc d'un sopar de gala a Vilafranca del Penedès.
La Jove Cambra Internacional de Catalunya va entregar divendres passat en un sopar de gala al Vilafranca Winnery Convention Center el Premi al Millor Jove Emprenedor Creatiu de Catalunya 2008 (CYEA), que organitza aquesta entitat. El premi d'enguany fou per Jordi Aranega de l'empresa APC Systems Bcn, per dissenyar, fabricar i comercialitzar el primer airbag del món per a casc de motocicletes.
Els altres dos finalistes que optaven al premi CYEA de Catalunya 2008 eren Ignacio Sequeira, de la Fundació Èxit, entitat que desenvolupa activitats que aconsegueixen la inserció laboral de joves amb risc d’exclusió social i Elisard Soler de Grupo distribuidor GTBAN 06 per la creació i fabricació de Fixchild, un complement per cadires de nens de 3 a 12 anys, per millorar la seguretat i el confort.
Jordi Aranega, juntament amb Ignacio Sequeira i Elisard Soler, seran els representants de Catalunya al concurs a nivell mundial, que organitza la Junior Chamber International. Els dos anteriors guanyadors a nivell mundial, Amadeu Roig i Jean Claude Rodríguez-Ferrara, són catalans. Segons Gerard Monguió, President de la JCI Catalunya “el fet que Catalunya hagi guanyat dos premis mundials consecutius, i el nivell que presenten els candidats de Catalunya enguany constaten la bona salut en el camp de la innovació al nostre país”. La proclamació del guanyador final a nivell mundial es farà en el marc del Congrés Mundial de la JCI que es portarà a terme a Nova Delhi el mes de novembre d’enguany.
En aquest premi hi participen les que es consideren les regions més creatives del món, entre les que destaquen Baden-Württemberg (Alemanya), Kanagawa (Japó), Karnataka (Índia), Lombardia (Itàlia), Maryland (Estats Units), Nord-Pas de Calais i Rhône-Alpes (França), Quebec (Canadà), Queensland (Austràlia), Scotland (Regne Unit), Shanghai (Xina), Flandes (Bèlgica) i Catalunya.
Es tracta d’un premi que pretén reconèixer les accions empresarials exitoses que han portat a terme joves emprenedors, basant-se principalment en la creativitat. En aquesta segona edició a Catalunya s’hi han presentat una trentena de participants. D’entre tots els participants, el jurat format per la Junta Nacional de la JCI Catalunya i els anteriors guanyadors del premi, ha valorat les candidatures, ha puntuat objectivament tenint en compte els criteris principals del premi que són la creativitat del producte, la creativitat en la gestió de l’empresa i la creativitat en la introducció en el mercat.
Durant l’acte van intervenir el president comarcal de l’Alt Penedès, el senyor Francesc Olivella, la Directora General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses de la Generalitat de Catalunya, Sra. Mireia Franch i el Director General de Promoció Econòmica de la Generalitat de Catalunya, Sr. Marcel Prunera |
|
Extret de Expansion.com (link)
Que a Alexandre III de Macedònia li l'anomenecin El Gran va ser, en bona part, gràcies als extraordinaris dots de governant que atresorava, però no seria just pensar que tot el mèrit va ser seu.
Si el famós fill de Filipo va poder arribar tan lluny va ser perquè va contar amb un mestre de la talla d'Aristòtil, que va saber potenciar les capacitats del seu deixeble fins a forjar a l'home que es convertiria en llegenda. I aquest, al seu torn, va poder ser un gran mestre perquè havia après de Plató, qui al seu torn va aprendre de Sócrates.
No és casualitat que al remuntar-nos en la història d'un gran geni descobrim que és un esglaó més en un conjunt de savis, o que ha estat el precursor d'un corrent que uns altres han recollit i millorat. No es d'estranyar, per tant, que en un breu període de temps apareguin figures relacionades entre si que revolucionen una manera de pensar o de fer.
On està, doncs, el secret? La resposta és tan senzilla com òbvia: en la relació alumne-professor sustentada sobre mestres que destaquen per ser els millors en el camp en el qual imparteixen els seus ensenyaments. El mentor és aquell que està encaminat a ser el guia, aquell que atresora l'experiència necessària perquè el novell, l'alumne, no hagi de recórrer el camí que ja ha realitzat el professor, sinó que pugui partir d'un punt més avançat que li permeti aspirar a metes elevades. Quanta major sigui l'experiència i preparació del mestre, millor preparat estarà l'alumne.
Així doncs, la relació entre alumne i professor no és una mica casual que hagi de menysprear-se. I és aquí on el nostre país té encara molt que aprendre. Vivim en un entorn universitari on no existeixen les càtedres de emprenedoria i on la majoria dels quals imparteixen cursos relacionats amb el tema no són emprenedors, sinó persones amb molta teoria acumulada, però poca pràctica que tot just seran capaces de transmetre passió als seus alumnes.
Vivim en un entorn d'ensenyament, al que difícilment podran accedir els emprenedors brillants (perquè a pesar de totes les dificultats, i com diu l'anunci, l'ésser humà és extraordinari), que seran aquells que podran compartir experiència amb els seus alumnes, perquè aquests puguin aprendre d'ells.
Iniciatives com les quals es realitzen a Regne Unit, Pakistan o el Líban, on és habitual que siguin els emprenedors els quals exerceixen de professors, han de ser un bon mirall en el qual mirar-nos. No es pot oblidar que si volem seguir al capdavant quant a la creació d'empreses, hem d'invertir en polítiques d'ensenyament, que en aquest cas passen per aconseguir uns bons professors capaços de crear corrents d'emprenedors que produeixin els nostres propis Sócrates, Platones i Aristòtil de la emprenedoria. |
|
|
